Benvingudes i benvinguts al blog "La joie de vivre"!...
Comencem un espai relaxat d'intercanvis. Amb aquestes condicions:
1. Heu de veure una pel·lícula dirigida (i si pot ser, escrita o coescrita com a guionista) per Billy Wilder.
2. Trieu la que vulgueu, però amb dues restriccions: ha de ser una pel·lícula que no hagueu vist, i ha de ser una pel·lícula en blanc i negre.
3. Heu de fer un comentari a aquesta entrada del blog explicant els motius per recomanar la pel·lícula. (M'és igual si us ha agradat molt o poc: vull que la recomaneu, destacant-ne els atractius que té!)
4. El vostre comentari ha de ser breu: unes deu línies. Aneu al gra!
5. Sense faltes!
6. El comentari s'ha d'haver publicat abans de les 12 del migdia, del dimarts 8 de febrer de 2011.
7. Com més pel·lis diferents veiem entre tots, millor. Perquè... bé... ja en parlarem...
Ens anem veient al blog!
The Apartment (L'apartament a Espanya) és una pel·lícula nord-americana de 1960, del gènere comèdia i drama, produïda i dirigida per Billy Wilder. Protagonitzada per Jack Lemmon, Shirley MacLaine i Fred MacMurray en els papers principals.
ResponElimina"L'obra mestra del geni Wilder" així ho defineix Javier Ocaña, crític de Cinemania. "L'apartament" un dels més grans referents dels 60, es tracta d'una història amb una bona construcció narrativa.
Ni la tecnologia ni els efectes especials són protagonistes d'aquesta pel·lícula sinó el que pot sorprendre és conèixer un model alternatiu a la societat d'avui. On les dones eren tractades com a objectes sexuals, on els empleats havien de realitzar favors extres per ser recompensats professionalment, una societat que ajuda a les noves generacions com les nostres a conèixer d'on provenim. Finalment, us deixo amb una de les crítiques de Carlos Boyero, del Diari El País, més representatives de la pel·lícula "No conec cap pel·lícula tan romàntica, realista, somiadora, trista, assenyada, cabrona i bonica com aquesta."
Billy Wilder aconsegueix un humor subtil, acurat i molt suggerent a partir de petits detalls a la pel·lícula “Some like it hot” (traduïda al castellà com a “Con faldas y a lo loco”) de la qual n'és el director i guionista. És una obra de l'any 1959 que respon al model clàssic de causalitat i linealitat però que permet entreveure alguns trets característics del cinema dels nostres dies tals com elipsis temporals o l'ús gens pretenciós d'hiperrealitat en què el director es mostra conscient de l'existència d'un espectador. Billy Wilder va dotar aquesta comèdia d'un gran component simbòlic a partir d'objectes quotidians i enquadraments senzills però molt expressius. A més, és molt interessant l'ús de la música com a element narratiu, així com l'aplicació d'algun pla seqüència que dota de dinamisme el factor espacio-temporal del film. Sens dubte una pel·lícula divertida, amena i molt recomanable que deixa pas als crèdits amb una frase contundent i brillant.
ResponElimina“Pierdes el sueño tratando de imaginarte qué trucos tratarán de hacerte. Eres el tipo de la ruleta que se asegura de que los jugadores no hagan trampa.Y una noche te pones a pensar cómo podrías hacer trampa tú.Y cómo lo harías bien. Porque tú eres el que la hace girar. Conoces cada muesca de memoria.Y sabes que sólo necesitas tener un plan. Un cómplice que haga la apuesta.” Walter Neff, Double Indemnity.
ResponEliminaCometre el crim perfecte sempre ha suposat un repte captivador. No cal ser un psicòpata per sentir-se atret pel desafiament intel•lectual que comporta, les implicacions morals i ètiques que se’n deriven, la morbositat... I aquesta pulsió homicida, aquest desig obscur que amb més o menys intensitat tothom ha sentit alguna vegada, l’home l’ha aconseguit canalitzar a través del gènere policíac, la novel•la negra, el film noir...Grans escriptors del gènere (Poe, Conan Doyle, Agatha Christie, etc.) ja es van entusiasmar per aquesta perfecció que l’assassí busca en les seves obres i, sobretot, per la destresa intel•lectual que un investigador ingeniós hauria d’emprar per resoldre el crim, per desxifrar l’enigma. No és casualitat que alguns dels millors films del cinema negre -com la pel•lícula que ens ocupa- tractin aquesta temàtica (La Soga, Extraños en un tren, Crimen Perfecto...). ‘Perdición’ tracta la història de Walter Neff, un agent d’assegurances que visita la dona d’un dels seus clients per renovar una pòlissa. La dona s’interessa per una assegurança d’accidents per al seu marit, deixant entreveure subtilment la intenció de desfer-se’n per cobrar la idemnització. Neff, seduit pels seus encants, emprèn un pla per assassinar al marit. Un clàssic que, a diferència d’altres, ha superat molt bé el pas del temps i encara avui desperta la mateixa passió i fascinació que el dia de la seva estrena.
Five graves to Cairo (1943) és una pel•lícula escrita i dirigida, com no, per Billy Wilder. El film està ambientat a Egipte durant la Segona Guerra Mundial. Amb uns personatges còmics i agradables, Wilder ens narra la història d’un soldat britànic que, perdut pel desert, es veu obligat a refugiar-se a un hotel on també s’allotgen alts càrrecs nazis. El tema de la pel•lícula gira al voltant de la campanya del Afrikakorps i de la mítica figura del Mariscal Erwin Rommel, conegut ja com una gran figura militar l'any 1943.
ResponEliminaEn aquesta història se’ns presenten els alemanys i els anglesos com els més intel•ligents de la pel•lícula. D’altra banda, els italians i els egipcis es mostren com a idiotes, aportant un to còmic al film i traient tensió al mateix. Un tema tant recorrent com l’amor no escapa en aquesta història, no obstant, el petit romanç viscut entre els dos protagonistes potser no acaba com molts voldrien. Resumint, potser no és la millor producció de Wilder, però és una pel•lícula tan antiga com recomanable.
“Un, dos, tres” és un comèdia dirigida per Billy Wilder l’any 1961. L’escenari de la pel•lícula és la ciutat de Berlín, en el període de la Guerra Freda. Una història captivadora en que un ambiciós representant de la famosa beguda Coca-cola, el senyor McNamara, és capaç de fer el que faci falta per aconseguir un millor lloc de treball. La història que ens explica a través del personatge ens permet comprovar les ànsies del capitalisme i ens demostra el poder que pot arribar a tenir aquest, un poder capaç de corrompre un jove comunista amb, aparentment, uns ferms principis.
ResponEliminaDestacar la banda sonora (Sabre dance, de Aram Khachaturian) que està en perfecte consonància amb l’acció de la pel•lícula. Una recomanació: convé està molt despert ja que el ritme de la pel•lícula és trepidant.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina''Some like it hot'', traducció espanyola coneguda com ''Con faldas y a lo loco''. Guió: Billy Wilder i I.A.L. Diamond extret de la novel·la de Robert Thoeren i Michael Logan. 119 minuts de comèdia i crítica a la societat de finals dels feliços anys vint.
ResponEliminaEl film s’inicia en el moment en que Joe, Tony Curtis, i Jerry, Jack Lemmon, dos músics, passen a ser testimonis d’un crim comès el dia de Sant Valentí, a Chicago (1929), els músics seran perseguits per la màfia italiana. A través de les seves peripècies trobaran a la Sugar, interpretada per una jove Marylin Monroe, de la seva veu podràs escoltar temes clàssics com: ''I wanna be loved by you'' i ''I’m through with love''.
Si ets dels que cada matí s’aixeca pensant que tot és monòton o que s'ha de viure al límit, no t’esperis més, mira’t aquesta pel·lícula ja que és la teva, ah! I vigila, els corre-cuites dels protagonistes, et deixaran baldat!
Con faldas y a lo loco
ResponEliminaPassa sovint quan et recomanen una pel•lícula que et crees unes expectatives que fàcilment poden decebre’t. Con faldas y a lo loco no ha estat el cas. Una pel•lícula que comença amb una trama policíaca que ràpidament fa un gir humorístic replet de situacions còmiques i personatges ambigus. La trama gira entorn una parella de músics que, per diversos motius, entren a formar part d’una orquestra de dones on, lògicament, han de fer-se passar com a tals. Aquesta situació els portarà a viure experiències realment delirants i divertides per l’espectador que, de ben segur, gaudirà d’aquesta pel•lícula.
Sunset Boulevard ( 1950 )es un film trencador ja que ,darrera el drama personal, es pot apreciar una crítica força àcida del director, Billy Wilder, sobre la manera de viure de la que es feia gala en la època d’or de Hollywood.
ResponEliminaEl director ens introdueix subtilment en la història d’un home que fuig de la justícia i es refugia en el que sembla un antic caserò abandonat. Per error, el majordom de la casa el fa passar dient-li que la senyora de la casa l’espera. Així doncs, aquest jove escriptor de guions, tindrà que conviure amb una actriu retirada del món del cinema , la qual posseeix un caràcter força peculiar. La pel·lícula està basada en el fet que molts actors i actrius de renom, van tenir que abandonar la seva professió al no saber adaptar-se al canvi de cinema mud al sonor. Sens dubte es una de les obres més reconegudes que va realitzar Wilder i de les que no deixa a ningú indiferent, des del muntatge i el guió, fins a la magistral interpretació de Gloria Swanson i la seva escena final.
“El apartamento” és una comèdia estrenada l’any 1960, dirigida i produïda pel cineasta Billy Wilder.
ResponEliminaLa vida d’un trist i petit oficinista nord-americà és tractada amb un sentit del humor i un punt d’acidesa excepcionals al llarg de tota la pel•lícula. El protagonista, C.C. Buxter (Jack Lemmon), només desperta l’atenció dels seus caps gràcies al seu apartament de solter, que els el cedeix perquè hi portin les seves amants.
L’obra és una comèdia romàntica clàssica dels anys seixanta, però a la vegada podem veure que no deixa de ser actual i atrevida. El film gaudeix d’un brillant diàleg que provoca rialles i fortes emocions, i d’una forta complicitat entre els dos protagonistes, Jack Lemmon i Shirley MacLaine, que reforça la seva bona interpretació. A més, ens fa reflexionar sobre temes com l’explotació laboral, la infidelitat, la jerarquia social o la dignitat, entre d’altres.
Una comèdia que val la pena gaudir una vegada i una altre.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina"Testigo de cargo" (1957) de Billy Wilder és una pel•licula que en cap moment ens deixarà indiferents. Wilfred Robards és una advocat esquerp i competitiu que, malgrat la seva convalescència assumirà un cas de crim. Leonard Vole és l'home que Robards defensarà i que ha estat acusat d’assassinar a una dona gran i rica. És doncs quan s’inicia una carrera a contrarrellotge per trobar els factors necessaris que comprovin la seva innocència. El judici però, es veurà afectat per les paraules de la dona de l’acusat, que declara contra ell i sembla que tot comença a trontollar. Amb la pel•lícula veurem a través de la ironia, l’optimisme i l’enginy que, d’un problema que sembla impossible de resoldre’s, en qüestió de segons desapareix. No tot és el que sembla i aquest serà el fil conductor de la pel•lícula.
ResponEliminaEstigueu-ne preparats que esteu a punt d’endinsar-vos en un cas judicial que no us farà moure els ulls de la pantalla. Convertiu-vos ens advocats i assegureu-nos-en de fer el correcte.
“Con faldas y a lo loco”, una de les obres mestres de Billy Wilder, reuneix a tres grans estrelles del cinema; Jack Lemmon, Tony Curtis i Marilyn Monroe. Una comèdia esplèndida on els dos actors juguen un gran paper amagant la seva identitat per escapar d’uns gàngsters, viatjant, disfressats de dones, en una orquestra femenina. Tot un seguit d’escenes totalment surrealistes i còmiques que gràcies al seu guió enginyós la fan original i captivadora. Compta amb una banda sonora que es complementarà a la perfecció amb la història i que destacarà per la interpretació, per part de Marilyn Monroe, de cançons com “I wanna be loved by you'' o ''I’m through with love''. Un dels clàssics del cinema que de ben segur agradarà a tot aquell que vulgui passar una bona estona en companyia d’una de les millors comèdies de Billy Wilder.
ResponElimina“Sunset Boulevard” és un film dramàtic amb pinzellades de cinema negre i melodrama, dirigida per Billy Wilder. En aquesta obra el repertori es magistral, els diàlegs estan molt treballats, igual que els personatges que interactuen en ella.
ResponEliminaEl film ens explica la historia de Joe Gillis ( William Holden), un guionista frustrat de cinema, i Norma Desmond ( Gloria Swanson), una estrella del cinema mut en plena decadència que viu a Sunset Boulevard, amb el seu criat Max. La màxima aspiració de Norma Desmond és aconseguir altra cop la fama que tant anhela utilitzant de trampolí el paper de “Salomé”, un guió que ella mateixa ha escrit, i que li demana a Joe que hi treballi amb el fi de perfeccionar-lo. Amb el pas del temps, Joe Gillis acaba passant per amant, mantingut I víctima de Norma Desmond.
És una pel.lícula molt recomanable ja que ens vol fer veure els constants excessos de Hollywood, on el pas del temps va apaivagant els esplendors i egos dels temps passats, encara que hi hagi gent que es resigni ha acceptar-ho. Per fer-nos una idea més aproximada podríem definir aquest film amb una frase: “qualsevol temps passat va ser millor”.
"Traidor en el infierno (Stalag 17)"- escrita, dirigida i produïda per Billy Wilder.
ResponEliminaÉs la historia d'un grup de soldats americans aviadors fets presoners en un camp de concentració alemany durant la Segona Guerra Mundial. Dins del barracó numero 17 del campament Stalag, els presoners sospiten de la presència d'un possible traïdor que passa informació als nazis.
Sense cap mena de dubte, aquesta pel·lícula ens parla d'una hitòria emocionant sobre un fet tan habitual durant de les Guerra Mundials: la traïció. Amb un toc humorístic i irònic, Billy Wilder ens dóna un nou punt de vista sobre aquest tema. Si voleu saber com acaba, saber si descobreixen al traïdor o no, només heu de mirar-la i descobrir-ho!
Espero que si decidiu veure-la us agradi tant com a mi!
Amb una imatge del camp de futbol comença el film "En bandeja de plata", dirigit per Billy Wilder, al 1966, que explica la historia de Harry Hinkle, un càmera de la CBS que és abatut per un jugador de futbol americà durant un partit. Arrel de l’accident, amb l’ajuda del seu cunyat menteix a les asseguradores respecte els danys que ha patit per extreure’n una compensació econòmica i per recuperar a la seva esposa.
ResponEliminaBilly Wilder pretén amb aquest film enèrgic i àgil, que es troba entre el drama, la comèdia, i el romanç, fer una crítica a la falta d’escrúpols, fer una parodia sobre un advocat ambiciós i mentider i mostrar fins on és capaç d’arribar l’home per diners, sense tenir en compte com les seves accions puguin afectar a altres persones.
Potser no és la millor pel·lícula d’aquest director, però les imatges, els diàlegs, les bromes i les actuacions converteixen aquest film en una excel·lent obra que cal visionar.
“Some like it hot”, traduïda al castellà a “Con faldas y a lo loco”, és una pel•lícula dirigida i escrita per Billy Wilder l’any 1959. Mostra una humorística visió de l’època de finals dels feliços anys vint i té com a protagonistes a una Marilyn Monroe esplèndida, i un Tony Curtis i un Jack Lemmon pràcticament insuperables que aconsegueixen representar un trio molt característic. Els dos actors fugen d’uns gàngsters després de presenciar un assassinat i es camuflen disfressats de dones en una orquestra femenina. L’ humor, les ironies, les exageracions i les situacions insòlites estan presents en tot moment i creen així, una comèdia caracteritzada pel joc de les falses identitats amb un guió magistral. El director aconsegueix enredar cada vegada més la trama, sense caure en el caos ni en l’absurditat tot creant una comèdia sobre el transformisme, els rols sexuals i l’amor. Una pel•lícula fruit de la seva època, que s’ha convertit en una de les obres mestres de la comèdia i de la història del cinema americà.
ResponEliminaLa pel•lícula "Con faldas y a lo loco" (Some like it hot). Es podria recomanar bàsicament per dues raons molt evidents i importants pel que fa a l’apartat audiovisual.
ResponEliminaLa primera raó és perquè aquesta comèdia té moltes situacions que et fan riure sense perdre el fil de la pel•lícula i també es pot apreciar un ritme molt ràpid, el qual ajuda a que l’espectador pugui seguir bé la història i capti la seva atenció. Val a dir que ha estat encertada la utilització de confusió de sexes per donar-li un efecte còmic a la història.
En segon lloc, mai havia vist una pel•lícula on actués Marilyn Monroe, considerada una icona del cinema i una de les actrius més importants del segle XX. Com tampoc havia vist cap pel•lícula de Billy Wilder, un director que va introduir temes tabú, com: l’alcoholisme i el transvestisme. En un primer contacte amb les seves obres, la meva impressió sobre aquests artistes ha sigut positiva. Si un dels teus gèneres preferits és la comèdia, aquesta pel•lícula t’agradarà.
Posar-se falda mai havia estat tan divertit. De ben segur que així ho descriurien els dos músics, Joe i Jerry (interpretats per Tony Curtis i Jack Lemmon) que després de ser testimonis de la massacre de Sant Valentí de la màfia a Xicago i sense un dòlar a la butxaca, veuen com a única sortida fer-se passar per senyoretes i entrar en una orquestra femenina en gira i, de passada, amagar-se dels gàngsters que els volen fer desaparèixer.
ResponEliminaAcció, comèdia i amor s’ajunten en “Con faldas y a lo loco” quan apareix Sugar (Marylin Monroe), la vocalista de l’orquestra, i converteix el film en la fòrmula perfecta per una tarda de cinema, a més a més de ser un clàssic premiat amb el Globus d’Or a la millor comèdia (1960), entre d’altres.
Una acció darrere l’altra van eliminant possibles finals que l’espectador podria sospitar, deixant poques portes obertes i generant una tensió que culmina amb un "the end" imprevist però ben resolt.
The apartment és una pel•lícula produïda i dirigida per Billy Wilder. Aquest film està protagonitzat per Jack Lemmon, Shirley MacLaine i Fred MacMurray en els papers principals.
ResponEliminaBilly Wilder trenca tots els esquemes amb aquesta pel•lícula nord-americana l'any 1960. Aquesta comèdia que a l'hora és un drama, ens presenta una societat diferent a l'actual on les dones son utilitzades com a objectes sexuals i els treballadors han d’oferir favors als seus superiors per guanyar-se l'ascens.
Aquesta pel•lícula és considerada com una de les millors de Billy Wilder i és molt entretinguda i divertida ja que ens mostra les realitats del nostre passat mitjançant una barreja entre comèdia i drama que el director compenetra molt bé i ens mostra una simple realitat que sembla una tonteria però que és més important del que ens pensem, ja que els anys seixantes no estan tant lluny i per tant fa només cinquanta anys que les dones eren utilitzades sexualment i que els treballadors no milloraven en l'àmbit professional pel seu esforç sinó pels seus favors als superiors.
És un film molt recomanable de veure sobretot en versió original ja que Billy Wilder ens fa recordar d'on venim i on vivíem fa tan sols cinc dècades.
“The apartment” m’ha deixat completament sorprès. El film gira entorn d’un apartament que serà l’origen de múltiples desavinences. El futur professional del seu inquilí, un humil comptable d’oficina, encegat en aconseguir un ascens laboral, dependrà en bona part d’ell. D’altra banda, cal esmentar que la pel•lícula és del tot imprevisible; d’un fet, aparentment excepcional, en resulta tot un entramat. Els esdeveniments es despleguen un rere l’altre a la vegada que s’entrellacen per crear situacions insòlites que no deixaran a ningú indiferent. Hi ha sorpreses i emocions a dojo, i de desenganys i conflictes amorosos tampoc en falten. Un film on no hi falta de res. Ni aquells més reticents de veure pel•lícules en blanc i negre se’n podran estar.
ResponElimina“The Lost Weekend”, traducida al castellano como “Días sin huella” es una película del 1945, dirigida y guionizado por Billy Wilder y basada en una novela de Charles R. Jackson. El relato de la película refleja la vida de un escritor alcohólico. Dan, el protagonista, tiene una motivación, le gusta escribir, se le da bien y quiere escribir un libro, pero su adicción no se lo permite. El escritor no tiene una buena economía, pero eso no le impide comprar alcohol o ir a un bar y beber hasta altas horas de la madrugada, es tal su adicción que es capaz de robar para poder pagar su consumición. Sin duda, pertenece al género dramático y a la etapa negra del director, es fácil dejarse llevar por la historia llegando al punto de la empatía, quizás esto sea merito de los actores, quienes han sido recompensados por su gran trabajo ya que la película ha sido merecedora de cuatro premios de los Oscar: a la mejor película, mejor director, mejor actor y mejor guión adaptado.
ResponEliminaSi te gusta la intriga y los finales inesperados, Testigo por cargo es una película que no te puedes perder. Está basada en el homónimo libro de Agatha Christie. El director, Billy Wilder, ha sabido convertir las palabras de la escritora a imágenes de una manera genial. No es de menospreciar el fantástico trabajo llevado a cabo por los actores, sobretodo Charles Laughton y Elsa Lanchester, ambos nominados a un Oscar por esta película. La trama es sencilla: Wilfrid Roberts (Charles Laughton) es un abogado de avanzada edad que ya no trata procesos penales dado a su inestable estado de salud. Un día, acude a su casa Leonard Vole (Tyrone Power), un hombre desesperado que es detenido bajo la acusación de asesinato. La única defensa posible es el testimonio de su mujer Christine (Marlene Dietrich), pero todo se complica cuando ésta decide testificar en contra de su marido en el juicio. Definitivamente, una película imprescindible con un final que no va a dejar a nadie indiferente.
ResponEliminaMai has viscut aquella sensació de viure estant mort? Tenir la certesa d’estar malgastant el temps i la vida i malgrat això no fer res per canviar-ho. És el que Wilders pretén expressar mitjançant el protagonista de la pel•lícula “The Lost Weekend”.
ResponEliminaEl personatge de Birman encarna el típic “home desastre” que sempre té un cert atractiu entre les dones. Una persona per la qual la gent sent llàstima, ja que sembla que valgui molt més, si a tot això li atorguem un caràcter misteriós i cert talent artístic el resultat final és un seductor de primera.
La temàtica que Wilders intenta tractar en aquest film és la de l’autodestrucció personal com a forma de rebuig al món del qual formem part, Birman es sent sol malgrat tenir una dona que l’estima i amics, però ell a tot això l’hi és igual, ell no es veu prou fort per viure en aquest món.
L’altre aspecte tractat és el de la ceguesa que l’amor produeix en nosaltres. Helen veu en cada acció de Birman com una reivindicació que va més enllà de la satisfacció d’una addició.
La gràcia de la pel•lícula és que som davant
d’una situació amb la més o menys convivim ( gent que es desgracia i gent cega per l’amor), però explicada amb un transfons moral i portada a un extrem que farà que t’encanti.
Ariane (1957). Una de las películas menos vistas del director y sin embargo es una de las grandes del genio vienés. Nos encontramos ante el Wilder más romántico, apoyado en un trío de ases (Cooper, Chevalier y Hepburn). La película nos devuelve al París más cálido y encantador, donde la sombra de Lubitsch está siempre presente en la planificación, en el aroma de cada fotograma.
ResponEliminaAriane va ganando intensidad , fuerza , honestidad y termina con una de las mejores escenas del cine de Wilder, la despedida en la estación. Un auténtico prodigio de planificación y ternura hacia unos personajes en los que su belleza y fuerza se ven reflejadas de principio a fin.
Es posible que haya películas que pierdan parte de su gracia con el paso del tiempo. Pero cuando se trata de una obra maestra como "Con faldas y a lo loco", una de las tres o cuatro mejores comedias que se han filmado y en la que el talento fluye a raudales, esto no es en absoluto cierto. La película era divertidísima en 1959, sigue siendo divertidísima en 2011 y creo que lo seguirá siendo por mucho que pasen los años. "Con faldas y a lo loco" es una de las películas que han contribuido a hacer de Billy Wilder uno de los grandes directores de cine de la Historia. El excelente guión y, sobre todo, las interpretaciones de todo el reparto, destacando las del trío protagonista, convierten a esta película en una verdadera delicia.
ResponEliminaCon faldas y a lo loco, és una de les pel•lícules més divertides de Billy Wilder. Dos músics es guanyen la vida tocant en diferents orquestres, i per aconseguir diners i fugir d'uns assassins es disfressen de dona i marxen a Florida a tocar en un orquestra femenina. Aquests dos personatges ens mostren les seves ganes de viure demostrant-nos que son capaços de fer qualsevol cosa per sortir endavant i guanyar-se la vida. També hi ha un altre motiu pel qual aquests dos músics mostren interès i il•lusió, i aquest son les dones. Al estar infiltrats en un grup femení veuen les dones des de dins i no poden suportar la pressió de tenir-les tant a prop i no poder dir res i fer-se passar per dones. La cantant de l'orquestra meravella als dos homes, i els dos empleen les seves tàctiques per aconseguir endur-se la cantant al llit, un d'ells es disfressa de senyor ric i es fa passar per capità d'un iot i acaba aconseguint el seu objectiu.
ResponElimina¿Qué ocurrió entre tu padre i mi madre? És un altre obra mestra de Billy Wilder on es tracta un tema tant trist com la mort d’un familiar, des de un punt de vista còmic i dramàtic a la vegada on un empresari viatja a Itàlia per recuperar el cadàver del seu pare i emportar-se’l a Baltimore per enterrar-lo. El pare de l’empresari era un home ric amb moltes empres i força conegut i per tant els tràmits per endur-se’l d’allà s’havien de fer ràpid ja que l’enterro tenia que sortir perfecte. Resulta que aquest home, ja gran , passava l’estiu en un hotel de luxe relaxant-se on hi tenia una amant des de feia deu anys que també mor ja que anava amb ell quan van tenir un accident de cotxe. Així doncs, quan el jove empresari va a buscar al seu pare es troba amb una jove xicota que resulta ser la filla de l’amant. El jove empresari sembla estar molt preocupat per portar al seu pare a casa quan abans millor però a mesura que va coneixent a la jove és com si tingués més il•lusió per la vida i la noia fa que sigui més feliç fins el punt que el jove empresari acaba quedant-se mes temps al costat de la jove ja que ara el tema d’emportar-se al seu pare ja no li importa tant i acaba enterrant al seu pare al costat de la mare de la jove a la mateixa illa italiana i fan passar al seu pare per un altre home que s’emporten a Baltimore.
Pel que fa a la noia jove, està traumatitzada pel seu pes i creu tenir sobrepès quan no el té. Ella viu amb l’objectiu d’aprimar-se però l’empresari li fa veure que no porta raó i ella cada cop està més per ell, que sembla un clar motiu pel qual ella té més il•lusió i entusiasme per viure.