Anem cap a l'última setmana d'aquest cicle. Veurem una peli més de Wilder, i després decidirem com continuem.
La majoria de vosaltres ja heu vist Some Like It Hot (Con faldas y a lo loco) i The Apartment. Si encara no les heu vistes, mireu-les (la que us falti d'aquestes dues) aquesta setmana. I si ja les heu vistes, trieu-ne una que no hagueu vist, en aquest ordre:
· Testimoni de càrrec
· El gran carnaval
· Un, dos, tres
· Primera plana
· ... o la que vulgueu, si ja heu vist totes les anteriors.
En funció de la peli que veieu, feu un comentari (de l'extensió dels anteriors) al bloc, abans de les 12h del migdia del dimarts 1 de març, responent aquesta pregunta: ¿Com conviuen els protagonistes amb els seus valors personals? ¿Com condicionen el que fan i el que deixen de fer? ¿Com els fan més o menys feliços?...
Testimoni de càrrec
ResponEliminaSir Wilfrid Roberts és un vell advocat i un dels millors defensors criminalistes de Londres. Amb un peu als tribunals i l’altre a la tomba, Wilfrid accepta el cas de Leonard Vole, un jove anglès acusat d’assassinat i amb tot en contra per ser absolt.
El sentiments de justícia, solidaritat, empatia o responsabilitat són alguns dels atributs del vell advocat, els quals el porten a defensar una causa que sembla perduda. Uns sentiments que juntament a un gran esperit de superació i a la voluntat de demostrar a tothom que segueix sent un excel•lent advocat (malgrat la seva penosa salut), fan que s’involucri molt intensament en el cas i a no donar-lo per perdut en cap moment.
D’altra banda, Christine i Leonard, tot i estar casats, conviuen amb valors totalment oposats. Leonard és una persona sincera, enamorada i amb una gran estimació per la vida. Christine, en canvi, és una dona falsa, manipuladora i deslleial; valors que porten a la alemanya a testificar en contra del seu marit.
No obstant, al final de la pel•lícula els valors personals d’alguns dels protagonistes s’evaporen i deixen al descobert els seus veritables valors i motivacions.
Witness for the Prosecution (Testigo de cargo)
ResponEliminaSir Wilfrid Robarts (Charles Laughton), un entranyable i tossut advocat criminalista londinenc a la vora de l'infart que ha d'abandonar per prescripció mèdica l'alcohol, el tabac i els judicis criminals. El prestigiosos advocat no pot evitar apassionar-se amb un insòlit cas d'assassinat quan es presenta al seu despatx un home anomenat Leonard Vole (Tyrone Power), acusat d'assassinar a una adinerada vídua. Robarts passarà per alt les saludables recomanacions del seu metge, i assumirà la defensa de Vole, ja que els valors personals com els sentiments de justícia i responsabilitat del prestigiós advocat el porten a prioritzar la seva professió davant dels seus problemes de salut. Podem veure que quan exerceix la seva professió Wilfrid Robarts es troba com peix a l'aigua, sense importar els seus problemes de salut deixant-los en un segon pla.
D'altra banda podem observar al llarg de la pel·lícula que Leonard Vole és un home que només actua per interès, la seva priorització són els diners i intentar que el seu advocat Wilfrid Robarts guanyi el judici per quedar en llibertat, però això no ho sabem fins al final, a l'inici de la pel·lícula Vole sembla un bondadós home que no mataria ni una mosca, però al final veiem que només actua per interès personal.
Finalment, podem veure que la dona de Vole, Christine (Marlene Dietrich) és l'exemple d'esposa conseqüent que sacrifica tot per amor al seu marit. Usa el seu encant personal les seves dots artístiques i la seva gran intel·ligència per enganyar fins al mateix advocat Wilfrid Robarts.
Un, dos, tres - 1961
ResponElimina“Un, dos, tres” és una de les comèdies de Billy Wilder que té com a escenari la ciutat de Berlín, en el període de la Guerra Freda. El senyor McNamara és un ambiciós representant de la gran multinacional de beguda Coca-cola. El protagonista ens deixa veure els seus valors personals centrats en els ideals capitalistes, els quals el converteixen en un hàbil i manipulador cap de vendes capaç d'explotar al màxim les debilitats dels qui l’envolten per tal d’aconseguir un alt càrrec de treball. Totes les seves manipulacions i accions, que tenen com a objectiu disfressar l’exterior i l’interior d’un jove comunista, Otto Piffl, casat amb la filla del seu cap, el porten a estar a punt de perdre la seva dona i fills. Malgrat la seva obsessió per la feina, finalment es conforma amb un lloc de treball, rebutjat anteriorment, per estar a prop de la seva família.
D’altra banda, el jove Otto Pitiffi és capaç d’abandonar les seves fortes arrels comunistes per amor, deixant-se endur per un mar d’embolics i humiliacions dirigides per Mcnamara. Scarlett, la filla del cap, és una milionària malcriada que només es guiarà pel seu amorós capritx sense prestar atenció ni comprendre al seu marit.
"Uno, dos, tres" (1961) de Billy Wilder trata sobre un americano, que por motivos de trabajo ha tenido que instalarse entre los alemanes y el cual quiere cambiar de aires, a través de un gran contrato con la otra potencia mundial del momento la U.R.S.S. Ahí está su oportunidad para ascender de puesto. El hecho de que sus empleados sean mayoritariamente alemanes nos mostrarán escenas muy divertidas.
ResponEliminaPero todo no va a ser tan sencillo, recibe una llamada de su jefe y le encarga que cuide de su hija durante dos semanas, que posteriormente se convertirán en dos largos meses.
¿ Problemas ? Demasiados, especialmente porque se trata de una alocada joven que, a los dieciocho años, ya ha estado prometida en cuatro ocasiones. Scarlett, eludiendo la vigilancia de MacNamara, se enamora de Otto Piffl, un joven comunista.
Su puesto se pondrá en peligro si su jefe descubre que esa niña no solo se ha casado con un comunista, sino que está embarazada. Así que no queda otro remedio que amañar un plan, para aparentar lo que realmente no está ocurriendo.
El reparto es espectacular, el ritmo que lleva la peli es frenético. James Cagney a base de diálogos velocísimos, inteligentes y ocurrentes, nos presenta a un personaje siempre alterado y al cual le gusta tenerlo todo bajo control. Aunque luego le fallen los planes.
Arlene Francis...impresionante, si tenemos en cuenta el tiempo que sale en pantalla, el tiempo-calidad, no tiene rival en el film. Su personaje de esposa sufrida e irónica...merece un aparte.
Pamela Tiffin capta la esencia que quiere transmitir Wilder en su personaje, una chica de dinero, pero floja de cabeza, que no es consciente de hacia donde dirige su vida. Y por último Horst Buchholz, para mí el más flojo de todos, su sobreactuación en cada escena, estropeaba en ocasiones el genial ambiente cómico creado.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaUn, dos, tres
ResponEliminaEl jove Otto Piffl defensa a ultrança els principis comunistes davant l’ideal capitalista que propugna MacNamara. Així, en l’intent de reconvertir-lo en un home adinerat i de bona família, Otto defuig de tota instrucció (bones maneres, indumentària adequada) i escridassa a tot aquell que duu aquest propòsit. Malgrat això, la seva relació amb Scarlett el fa tocar de peus a terra; deixa les seves conviccions al marge i acaba sent còmplice de l’engany que tan l’horroritzava inicialment.
D’altra banda, McNamara amb la vacant del departament a Londres entre cella i cella, fa mans i mànigues per guanyar-se la confiança del seu cap, el senyor Hazeltine. La transformació a què vol sotmetre l’Otto, a fi d'aconseguir l'ascens, manifesta el seu esperit capitalista i els valors que el fonamenten: la posició social i les aparences. Tanmateix, la seva ambició desmesurada acaba suposant un fre a les seves expectatives.
Testimoni de càrrec
ResponEliminaSir Wilfrid Roberts és d’aquestes persones que posen, per davant de tot els seus valors que, en el seu cas, estan subjectes la seva feina. Tot i els seus problemes de salut decideix portar la defensa de Leonard Vole, un jove acusat d’assassinar a una dona rica i amb poques possibilitats de guanyar el cas. D’aquesta decisió podem veure com els valors de justícia, professionalitat i perseverança del personatge són els que li permeten portar el cas endavant.
Leonard sembla durant tota la pel·lícula un noi afable bondadós que es guia per uns valors propis, però després descobrim que darrere d'aquests valors s'amaga un interès propi.
En la pel•lícula “Primera plana” (1974) apareix el personatge de Jack Lemmon (Hildy Johnson) que interpreta a un periodista. En aquesta pel•lícula Wilder retrata la professió periodística i l'obsessió, per part del seu director, de trobar la notícia; fet que el porta a fer coses immorals, com és el fet d’arribar a impedir un casament perquè necessita el seu millor reporter (Hildy). Hildy és un home que es troba en una contradicció, vol la feina i vol ser reconegut com a millor reporter, per tant, vol créixer dins el diari però a la vegada té el compromís matrimonial amb Peggy Grant (Susan Sarandon). En la pel•lícula Wilder ens exposa la professió periodística com una feina molt sacrificada però ho fa amb un toc d’humor que fa que l’avarícia dels protagonistes quedi dissimulada.
ResponEliminaUn, dos tres (1961)
ResponElimina“Un, dos, tres”, pel·lícula dirigida i guionitzada per Billy Wilder, ens situa a Berlín en plena Guerra Freda. MacNamara, representant de la multinacional de Coca-Cola a Berlín, és un home amb ideals capitalistes que amb un caràcter fort i una gran capacitat de manipulació intentarà aconseguir un ascens i una millora del seu estatus social. Aquesta ambició es veurà troncada en el moment en què haurà d’acollir durant un temps la filla del seu superior. Es tracta d’una noia esbojarrada i poc intel·ligent que voldrà satisfer en tot moment els seus capricis i acabarà casada amb un jove comunista. MacNamara, que veurà perillar el seu lloc de treball, haurà de fingir que Otto Piffl, el marit de la noia, és un membre de l’aristocràcia alemanya. Aquest, que està molt enamorat de Scarlett, serà capaç de deixar de banda els seus ideals comunistes i sucumbir als desitjos de la jove malcriada.
UN, DOS I TRES
ResponElimina“Un, dos i tres (1961)” és una altra de les pel•lícules d’en Billy Wilder i seguint amb el mateix gènere, la comèdia. Està situada en temps de guerra, la Guerra Freda. D’aquesta comèdia en destaco tres personatges: en Otto Pitiffi (Horst Buchholz), en MacNamara (James Cagney) i na Scarlett (Pamela Tiffin).
Otto Pitiffi és un home de caire comunista que s’enamora completament i es casa amb la filla del cap d’en MacNamara, fet que farà complicar la missió que tenia aquest últim de vigilar a la noia. Tenim la Scarlett que és la filla d’un dirigent una mica esquerp i capitalista. La Scarlett és una noia jove, amb poca experiència i molt boja, que no serà conseqüent amb les conseqüències que poden provocar els seus actes. Així com per exemple, el fet de casar-se amb un noi comunista, l’ Otto. Cosa que son pare és una de les coses que no accepta, ja que torno a dir que ell és totalment capitalista.
I d’altra banda tenim a MacNamara que al llarg de la pel•lícula veurà perillada la seva existència. És a dir, està sota la pressió del seu superior davant l’ encàrrec que ja he esmentat anterior i que veurà que s’ha complicat de tal manera que haurà d’enginyar-se-les per tal de no ser-ne enxampat i que no tingui un resultat tràgic. És un home ambiciós en el sentit de feina, però la seva família està al davant de tot, i no permetrà que se li prengui, fet que es podria produir en cas que el seu superior estigués al corrent dels actes de la seva filla i que en MacNamara no ha pogut controlar.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaMarc Benavent
ResponEliminaTestimoni de càrrec. (1957)
Sir Wilfrid Roberts és un veterà advocat considerat com el millor defensor de la ciutat de Londres. És una persona que anteposa la seva feina per davant de la seva salut ja què desprès d’estar quatre mesos a l’hospital agafa un cas en el qual l’acusat ho té tot en contra. Tot i així, gràcies als seus valors professionals com la justícia o la motivació per superar un repte complicat, Sir Wilfrid vol demostrar que Leonard és innocent. Quan declaren innocent a Leonard, Sir Wilfrid se sent alleujat però quan descobreix que l’ha enganyat, la ràbia que sent envers ell fa que l’advocat acabi defensant a Christine per l’assassinat de Leonard.
Leonard sembla un home senzill, innocent i que amb poca cosa ja és feliç. Al llarg de la història se’ns presenta com un simple home acusat injustament d’assassinat, però finalment descobrim que es mou pel seu propi interès, enganyant a Sir Wilfrid i a la seva dona, i que l’únic que vol són els diners per marxar de viatge. Aquesta actitud sembla que li funciona i que aconsegueix sortir-se’n amb la seva, peró li acaba comportant la mort.
UN,DOS,TRES
ResponEliminaMcNamara un capitalista egoista, egocèntric i manipulador, és un dels representants de la gran empresa internacional Coca-cola a Berlín. El títol, ``Un, Dos, Tres´´, no podia reflectir més la seva manera de tractar a la gent frívolament i robòticament, no obstant, amb aquest fet ens donarà escenes dinàmiques i còmiques. McNamara vol pujar de càrrec a l’empresa i aquesta ambició dependrà de com vigili la filla del seu cap, Scarlett. Scarlett és una noia esbojarrada que es mou per instints, la seva ceguesa amb l’amor per Otto Piffl, un jove que defensa a tort i a dret els ideals del comunisme, farà perillar el treball de McNanamara. McNamara, però, disfressarà a Otto perquè sembli un senyor capitalista davant dels ulls dels pares de Scarlett. McNamara va de bòlit i això farà que la relació amb la seva dona i els seus fills perilli. Finalment, McNamara que en un principi no es portava bé amb el jove comunista l’ajudarà a canviar i serà aquesta farsa tan aconseguida que el deixarà sense aquella ascensió que tan desitjava, no obstant, trobarà més interessant la proposta de recuperar la seva família.
“Un,dos,tres” (One,two,three, 1961) es desenvolupa en plena Guerra Freda. El senyor MacNamara (James Cagney) és el protagonista del film, un home nord-americà, casat i amb dos fills, que només viu del seu treball. És cap de vendes de la multinacional de Coca-cola a Berlín i somia en ascendir i introduir la marca a l’URSS. Un dia rep un encàrrec del president de l’empresa per tenir cura de la seva filla mentre estigui a Berlin. En aquest moment els plans d’ aquest ambiciós cap de vendes es posen en perill i farà tot el possible per desfer-ne la relació. És una crítica al comunisme, que és retratat mitjançant un jove tossut i impetuós, l’Otto Piffl (Horst Buchholz) i al capitalisme, que té el seu màxim exponent en la persona de MacNamara, una persona cínica, hàbil i manipuladora que és capaç d’explotar al màxim les debilitats de qui l’envolta. MacNamara representa els valors i els estereotips que exerceix la poderosa maquinària materialista del capitalisme nord-americà, ja que la seva insaciable ambició representa la reducció de la realitat als seus aspectes purament econòmics. Però, finalment, es descobreix la falsa seguretat i el poder que aparentava tenir MacNamara i veurà que la seva família és més important que el seu lloc de treball.
ResponEliminaLaia Blanch
La pel·lícula de Billy Wilder “Un, dos, tres” ambientada en el Berlin de la postguerra, és una crítica tant als sistemes socials comunistes com als capitalistes realitzada mitjançant situacions còmiques i grotesques, explotant fins a la caricatura els contradiccions entre ambdós. Explica la historia de McNamara, un empresari de mitjana edat que és enviat per l’empresa de Coca-Cola a Berlin, i que mogut per la seva ambició de poder, farà tot el que estigui al seu abast per millorar la seva situació dins de l’empresa.
ResponEliminaEns trobem, doncs, davant d’un personatge avariciós i materialista que intenta guanyar-se l’estima del seu cap, impedint el romanç entre la filla d’aquest, Scarlett, i un jove de l’alemanya oriental, Otto, si bé finalment renunciarà a tot el que sempre havia volgut per tal de no perdre la seva família, ja cansada de les manipulacions del protagonista. Com a contrapunt al personatge de McNamara trobem a Otto Piffl, un jove comunista que per poder mantenir la seva relació romàntica amb Scarlett, abandonarà els seus principis comunistes i acceptarà ser re-educat en el més estricte capitalisme burgés.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina"Uno dos tres" es una comedia del célebre director de cine Billy Wilder estrenada en el año 1961.
ResponEliminaEl protagonista de esta película, McNamara es un ambicioso norteamericano que se ha instalado en la ciudad de Berlín en plena guerra fría para dirigir la multinacional de Cocacola en dicha ciudad.El sueño de este señor es marcharse de esa ciudad manchada por la guerra fría y irse a Londres para alcanzar el éxito y disfrutar de la buena vida . Como obviamente todo eso no depende de McNamara sino de su jefe, cuando este último lo llama para que cuide de su hija de 18 años, este acepta encantado. A pesar de ser una joven rebelde, la chica no da problemas a la familia Namara ( o este pienso la família) hasta el día antes de que lleguen sus padres a Berlín, cuando ella anuncia que se ha prometido y que esta embarazada de un joven de Berlín Este totalmente opuesto a las ideas capitalistas. McNamara se juega el puesto de Londres y así pues hace de todo para arreglar las cosas empezando por separar a la joven pareja encarcelando al chico, y al final cuando se entera de que la joven esta embarazada este decide volver a juntarlos y transformar al joven comunista en un apuesto Conde Alemán trabajador de Coca Cola con el fin de que el padre de Scarlett le de su aprovación . Con tanto lio, McNamara deja completamente de lado su vida familiar.
Finalmente el padre de Scarlett se entusiasma mucho con el chico hasta el punto en que decide ofrecerle el puesto que tanto deseaba McNamara.
Ante esta situación, los espectadores esperan a que al protagonista le coja un ataque de nervios y que confiese la verdad sobre la identidad de marido de Scarlett pues lleva meses obsesionado con este ascenso, no obstante, el protagonista deja de lado su ambición y egoísmo y acepta la decisión de su jefe ya que se ha dado cuenta de que en el fondo la família es más importante que el trabajo así que decide irse con esta a vivir a Atlanta.
Rebecca Bosch
Testimoni de càrrec
ResponEliminaUn vell advocat anomenat Sir Wilfrid Roberts que acaba de sortir de l’hospital, accepta la defensa d’un complicat cas d’assassinat. Wilfrid és una persona justa i solidaria que ho dona tot per fer be la seva feina i tot i estar malalt s’esforça al màxim per aconseguir que Leonard Vole guanyi el judici i sigui declarat innocent.
Leonard que suposadament està casat amb Christine, és acusat d’assassinar a una dona. Leonard aparenta ser un home sincer i agraït, i tot apunta a que és innocent tot i les dures probes que presenta la banda dels acusats. En principi Christine sembla ser la dolenta de la pel•lícula ja que sembla ser que ha enganyat al seu marit i que vol que el declarin culpable, però al final de la pel•lícula, un cop s’ha declarat innocent a Leonard i s’ha acusat a Christine de mentidera i de traïdora, es descobreix que Christine volia el millor pel seu marit i que tot el que havia fet era per ajudar-lo. En canvi es descobreix que Leonard en contes de ser la persona tant amable i sincera que semblava, és el culpable de l’assassinat tot i que marxa com a innocent ja que el judici ja s’havia tancat.
Testimoni de càrrec :
ResponEliminaLa pel•lícula es centra sobretot en 2 personatges principals: Sir Wilfred Roberts(Charles Laughton) i Leonard Vole(Tyrone Power). Els 2 són presentats d’una manera diferent a com son ells en realitat, però els seus valors personals pels quals guien les seves accions els delaten al final de la pel•lícula.
Sir Wilfred Roberts a simple vista sembla un home obsessionat per tenir coses a fer, a estar ocupat per així no preocupar-se en pensar en ell i la seva vida. Sembla funcionar com un robot que no para fins que resol un repte o un problema, és pren els consells de salut com una tasca per fer. No obstant, en realitat es pot veure que Roberts, com tot ser humà, té valors morals i que el que no pot suportar és sentir-se enganyat, estafat. I de la mateixa manera que s’havia pres com un repte defensar a Leonard, el seu nou repte serà enfonsar-lo. En definitiva, Roberts és un robot perquè funciona per objectius a complir, però té part humana perquè selecciona aquests objectius d’acord amb els seus ideals.
Leonard és un llop disfraçat de xai. Ell actua amb la premisa de la pròpia supervivència. L’engany a Roberts no està fet amb mala intenció, no és res personal. Simplement necessita un bon advocat i sap com donar-li pena. Leonard no creu ni en el bé ni en el mal, creu que ell ha de sobreviure i farà qualsevol cosa per fer-ho. Leonard és un personatge nietzschà no té sentiment de culpa perquè està més enllà del bé i el mal.
El Apartamento es una pelicula del año 1960, dirigida por Billy Wilder.
ResponEliminaTrata sobre un trabajador de la compañía de seguros "Consolidated Life" de Nueva York, C.C.Baxter también conocido como Buddy.
Es un hombre benévolo y muy paciente. Alquila su apartamento a sus jefes de la compañía para que puedan disfrutar, a espaldas de sus mujeres, de una noche con sus amantes a cambio de ser recomendado al jefe superior, el señor Sheldrake.
Pero se enamora de la ascensorista, quien mantiene una relación con el jefe superior y éste le pide a Baxter el apartamento una noche e incluso le pide una copia de la llave.
Baxter es un buen trabajador que se conforma con cualquier cosa. Quizas sea demasiado bueno y paciente con los demás hasta el punto en que se deja manipular por sus superiores, pero él es feliz siempre y cuando consiga mejorar su posición en la empresa. No pide otra cosa, solo que no suban demasiado el volumen de la música para no molestar a sus vecinos. Él se encarga de comprar el licor e incluso de limpiar las copas que han utilizado. Es una persona que busca lo positivo de todo lo que sucede, pero al final de la película se muestra un Baxter menos manipulador, no tan paciente, pero siempre educado.
Testimoni de càrrec, Billy Wilder, 1957.
ResponEliminaSir Wilfrid és un home entregat a la seva feina, altruïsta i amb aires dèspotes i masclistes en els cercles més íntims que li vénen donats per l'època en la qual viu. Fer justícia justifica la seva dedicació absoluta que anteposa a la seva porpia salut, molt delicada. És un home tossut i amant dels reptes, trets que el converteixen en el millor advocat de Londres. En la pel·lícula dirigida per Billy Wilder Testimoni de càrrec (Witness for the Prosecution, 1957) Sir Wilfrid és advocat en defensa de l'acusat d'un judici per assassinat, Leonard Vole. Aquest se'ns presenta com un personatge ingènu, agradable, innocent i força devot a les seves amants. Una d'aquestes, Christiane, la percebem a l'inici de la pel·lícula com una dona frívola, interessada i egoísta capaç de traïr al pobre Leonard per tal d'assolir el reconeixament personal i encobrir-se les espatlles.
Però quan ja ha finalizat l'acció principal del film, el judici, descobrim que el relat encara no ha acabat i Wilder encara ha guardat una última informació sorprenent per desvetllar-nos.
Leonard i Christiane intercambien els rols i descobrim que en realitat són el contràri d'allò que imaginàvem.Christiane s'ha sacrificat per amor, fent ús de les seves dots artístiques. És una dona indulgent i tendra que s'ha deixat enganyar portant al límit la seva integritat. Per contra Leonard resulta ser un mentider crònic, es descobreix com a titellaire de tota la història real amagada darrera el judici. Un home miserable i molt intel·ligent però a la vegada corromput per la seva ambició i la seva aparent indiferència vers qualsevol sentiment o emoció.
El punt de gir de la pel·lícula és, sens dubte, inesperat i desconcertant.
Wilfrid Roberts és un d'aquells homes amb uns valors inamovibles i uns principis ferms. Tossut de mena i donat als petits vicis, Wilfrid és un prestigiós advocat que per prescripció medica ha d'abandonar tant l'alcohol i el tabac, com els judicis criminals.
ResponEliminaPerò quan Leonard Vole es presenta al seu despatx acusat d'assassinar la seva dona, l'advocat decideix prescindir de les recomanacions del metge, posant el seu sentit de la justícia per davant de la seva pròpia salut (i possiblement també mogut per l'orgull, per acceptar un ultim cas i retirar-se per la porta gran).
Però Wilfrid desconeix que l'home que haurà de defensar no es aquell home agradable i ingenu que un dia es va presentar al seu despatx, ja que al final es descobreix que Vole és un home totalment mancat de valors i que tant sols es guia pels diners i l'interes propi, els quals acabaran sent la seva perdició.