Si la història i el món narratiu de Blade Runner són el "correlat objectiu" d'un altre tema, ¿quin és el tema?... ¿De què creus que parla la pel·lícula?
Respon la pregunta en unes cinc línies, abans de demà divendres 15 d'abril a les 14h.
I bones vacances!
Crec que el tema central de la pel•lícula Blade Runner és la humanitat. És a dir, qüestionar què vol dir i en què consisteix realment ser un ésser humà. A més, la pel•lícula també ens parla de les negatives repercussions a la societat i als humans que pot tenir una tecnologia tan avançada i una manipulació genètica, creada pel propi ésser humà.
ResponEliminalaia aparicio
ResponEliminaNosaltres vam matar a Jesús, personificació del nostre creador (segons la bíblia... :s). A “Blade runner” es pot veure una clara analogia sobre aquest fet. La mort del creador en mans de la seva creació.
ResponEliminaBlade Runner és una pel·lícula que amaga diverses reflexions darrere de la seva trama. Destaca, entre d’altres, una reflexió sobre la humanitat i què significa ser humà en un món on la tecnologia cada cop cobra més importància. Una meditació sobre els límits de la tecnologia i les implicacions del seu us d’una forma exagerada i alhora una menció a les implicacions morals de la manipulació genètica.
ResponEliminaLaura Noguera
Marc Benavent
ResponEliminaEl tema de Blade Runner és la preocupació per saber el sentit de la vida. Ja siguin humans o siguin màquines Replicants, al final tots volen saber el perquè de la seva existència i tenen por quan veuen que s'apropa la seva mort o la d'algú a qui estimen i lluiten per fer tot el possible per evitar-ho.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEl tema de la película, bajo mi punto de vista, denuncia la creación para la destrucción, traición o abandono. ¿Para que crear, si luego se ha de destruir? Los Nexus 6 desarrollaron sus emociones, la ciencia no lo había previsto, pero la ciencia no es nunca exacta. Por ello crearon vidas con sólo cuatro años de duración.
ResponEliminaA “Blade Runner” l’ésser humà aconsegueix crear uns éssers que a més de ser idèntics, arriben a ser superiors a ells. D’aquesta manera, crec que aquest és el tema principal; la creació d’un robot igual als ésser humans que actuaran contra aquests. Però alhora el film tracta altres temes diversos com podria ser les implicacions morals de la manipulació genètica i la creació d'intel•ligència artificial dels Replicants.
ResponEliminaLaia Blanch
Ridely Scott, exposa en el seu film Blade Runner el tema de la humanitat i posa en dubte la importància que les maquines i la tecnologia tindran en un futur llunyà, replet d’avenços, i si aquestes aconseguiran substituir fins i tot la figura humana.
ResponEliminaJo crec que la pel.lícula tracta des de un punt de vista crític, l'evolució genètica destructiva i desenfrenada de la mà de l'home, i el missatge a trets generals que Ridley Scott ens vol transmetre és : "el que sembra vents recull tempestes" referent a la revolució dels replicants, cada vegada més evolucionats, contra els seus propis creadors, els humans.
ResponEliminaCrec que la pel•lícula Blade Runner vol fer una crítica de la pèrdua de valors morals que pateix l’ésser humà en l’actualitat. Pot la humanitat elevar l’egoisme fins al punt en el que sigui capaç de crear màquines capaces de sentir – els replicants – per després destruir-les? D’altra banda, també ens mostra el dilema de si el constant desenvolupament tecnològic és una cosa positiva o negativa.
ResponEliminaEl tema de la pel·licula és la mecanització de la societat. Els humans mecanitzats són millor que els humans normals? Tenen la mateixa capacitat moral? "Blade Runner" ens fa veure dos mons diferents i quin d'ells adquirirà més pes a la societat. Qui guanyarà? Una societat basada en els valors humans i morals? O una societat basada en els valors tecnològics? El futur ho dirà, i aquest és l'eix d'aquest film.
ResponEliminaAquesta serà una batalla dura on no sabrem qui guanya fins el desenllaç, on els Replicants juguen amb la força i l'agilitat i l'ésser humà jugara amb l'avantatge dels sentiments els quals són absents per els seus contrincants. Una lluita de lo irracional, els sentiments ho poden ser, i lo racional, les màquines que no s'equivoquen mai.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaCrec que la pel·lícula té a veure amb els límits que té l'home davant la tecnologia, els coneixements científics o la genètica i la manera d'afrontar les conseqüències de tot allò (avenços o màquines) que ells mateixos han creat.
ResponEliminaSílvia Jardí
Jo crec que el tema de “Blade Runner”, és la autodestrucció. Els humans creen màquines que puguin sentir i ser igual que ells per què volen saber cada cop més coses sobre qui son i d’on venen, a causa d’aquesta ansietat per voler saber coses sense preocupar-se del seu entorn, porta a que els replicants acabin destruint als seus propis creadors, els humans.
ResponEliminaLa pel·lícula parla d’una societat on els avenços científics i tecnològics s’han imposat davant la humanitat, sent així el centre de tot. Per una altra banda, apareix la fe i la religió, temes que en una societat que es centra en la evolució i en la economia, quasi no tenen lloc. Finalment, val a dir que es possible la crítica a una societat on la humanitat ha sigut la responsable de la seva pròpia caiguda, a causa dels factors anteriorment esmentats.
ResponEliminaCrec que el tema principal de Blade Runner és l'evolució del ésser humà i la recerca de la perfecció. També apareixen altres subtemes com la intel·ligència artificial, l'existència, o la superació personal.
ResponElimina"La luz que brilla con el doble de intensidad dura la mitad de tiempo. Y tú has brillado con muchísima intensidad, Roy" Dr. Eldon Tyrell
ResponEliminaUna distòpia és una utopia negativa on la realitat es planteja de manera oposada al que es pot considerar una societat ideal. Les distòpies presenten societats fictícies ambientades en futurs pròxims i amb connotacions apocalíptiques. Al llarg de la història del cinema i la literatura s'han realitzat moltes obres que contenen el concepte de distòpia, amb finalitats d'advertiment, crítica o sàtira social. Al cinema hem vist grans exponents com Metrópolis, de Fritz Lang (1927); La naranja mecànica, d'Stanley Kubrick (1971); Mad Max, de George Miller (1979); Brazil, de Terry Gilliam (1985); Doce Monos, de Terry Gilliam (1995); Gattaca, d'Andrew Niccol (1997), etc.
A l'obra de Ridley Scott (inspirada en Somien els androides amb ovelles elèctriques? de Philip K. Dick.), Tyrell Corporation crea una generació d'androides dissenyats per enginyers genètics humans. El seu creador ha implantat en ells una memòria a partir de la qual aquests 'replicants' poden construir les seves pròpies emocions i alguns d'ells inclús més intensament que els humans, com la por a la mort. A primera vista podriem pensar que Blade Runner ens parla dels perills de la genètica, dels límits de la ciència al jugar a ser deus, de la intel·ligència artificial, de la superpoblació, de la contaminació, de la esclavitud i tota una serie d'elements que hi són presents pel seu caràcter apocalíptic. Però a banda d'això, del que realment ens parla la pel·lícula del Ridley Scott és de l'existència de l'home, de la por a la mort, de la recerca d'un mateix, de la "mort" de Deu (Tyrell), i en definitiva de totes aquestes preguntes que l'home sempre s'ha fet, de tot el que representa l'home: "Todo lo que se preguntaba eran las mismas respuestas que buscamos el resto de nosotros. ¿De dónde vengo? ¿A dónde voy? ¿Cuánto tiempo tengo? Todo lo que pude hacer fue sentarme y ver como moría.". La ciència ficció i una distòpia ciberpunk com Blade Runner ens permeten parlar d'aquestes qüestions d'una forma més al·legòrica, més poètica.